7 de mayo de 2011

:La princesa Dolça y Sant Martí de Provençals:

El blasón de Provenza con campo de zur con lambel de Provenza, también presente en el escudo adoptado a mediados del XIX por el municipio de Sant Martí.

A pesar de que las diferencias entre Leyenda e Historia son claras en la teoría, sobre el papel una y otra se mezclan, la Leyenda forma parte de la Historia y la Historia de la Leyenda. Un buen ejemplo es el relato que sigue de Joan Amades, etnólogo y folklorista, donde asocia la presencia por estos territorios de la princesa Dolça de Provenza (1095-1127), casada con Ramón Berenguer III, con el topónimo con el que desde antiguo se conoce a la demarcación donde existía una pequeña capillita dedicada a Sant Martí de Tours. Aunque parece cierto que tiene el origen en esta región francesa, el término "Provençals" ya aparece documentado en 989. Lo cual no resta un ápice de atroz belleza a la... Leyenda?

LA PRINCESA DOLÇA DE PROVENÇA
Ramon Berenguer va contraure matrimoni amb la princesa Dolça de Provença. En venir la dama a Catalunya, la van seguir un estol de cavallers provençals per fer-li companyia perquè no enyorés la seva terra. El comte els concedí terrenys i propietats prop de la ciutat, pel costat on hi havia la capelleta de Sant Martí, per la qual cosa aquell indret va prendre el nom de Sant Martí de Provençals. El comte hi construí també com una casa de camp, encara subsistent, si bé molt reformada, situada prop del camí que avui mena de la ciutat a Montcada, i que té per nom la Torre de Fang. La dama provençal anava sovint a passar uns dies en aquella finca amb el propòsit de trobar-se més a la vora dels seus paisans i viure amb ells a l'estil de la seva terra. Hi hagué un temps en què la comtessa feia sovintejar més les visites, i aquestes eren més llargues que abans no solien ésser. La preferència de la dama per la casa de camp va fer entrar en sospites el comte, que manà al seu servei que la vigilessin. I no van trigar a sorprendre les visites d'un jove i gentil trobador que, des del peu de la finestra de la casa, dedicava a la comtessa els més inspirats fruits de la seva lira. El comte, en saber la infidelitat de la seva esposa, es posà furiós i jurà venjar-se'n. Manà que fos pres el trobador sense fer fressa, de manera que la seva esposa no ho sabés. Un cop en poder de la gent del comte, el féu matar, manà que li traguessin el cor, el féu guisar pel seu coc i portar a taula en un àpat. La comtessa, ignorant de què es tractava, se'l va menjar. Després el comte li preguntà si li havia agradat aquell plat tan fi, que ell havia manat guisar expressament per a ella. El seu marit li féu conèixer aleshores què era el que acabava de menjar. La comtessa en tingué un gran disgust i jurà no menjar mai més cap altra cosa, car no volia profanar la boca per on havia passat el cor del seu trobador ingerint altres coses, que, per bones que semblessin, totes foren bastardes comparades amb el que acabava de menjar. La comtessa morí de gana, perquè no volgué tastar cap engruna de res més. Traducción al castellano

video
La Princesa Dolca De Provenca - TROBAR DE MORTE